334.- (CAT) Tipus de converses i la mediació. La metàfora dels estats de la matèria.-

 Tota conversa no és vàlida i ni útil.-

Conversar és clau, cal escolta activa i dialogar. Més en la dialògica que la dialèctica

Hi han quatre estats de conversa a igual que la metàfora dels estats de la matèria..

Per la conversa podem ser simpàtics, amables, obrir ponts d'amistat, però no sempre és funcional i tenim els mateixos resultats.
De la mateixa manera que hi han quatre estats de la matèria, podem identificar quatre estats de la conversa.

Els estats de la matèria són quatre principalment:

1. Sòlid: En aquest estat, les partícules estan molt juntes i tenen una forma i volum definits. Les forces d'atracció entre les partícules són fortes, cosa que fa que els sòlids siguin rígids i incompressibles.

2. Líquid: Les partícules en un líquid estan més separades que en un sòlid, però encara estan prou juntes per mantenir un volum definit. No obstant això, els líquids no tenen una forma definida i adopten la forma del recipient que els conté. Les forces d'atracció són més febles que en els sòlids, permetent que les partícules es moguin lliurement.

3. Gas: En aquest estat, les partícules estan molt separades i es mouen lliurement. Els gasos no tenen ni forma ni volum definits i ocupen tot l'espai disponible. Les forces d'atracció entre les partícules són molt febles.

4. Plasma: El plasma és un estat de la matèria similar al gas, però les partícules estan ionitzades (és a dir, han perdut o guanyat electrons). Això fa que el plasma condueixi electricitat i sigui influenciat per camps magnètics. El plasma es troba en estrelles, com el sol, i en llamps.

A més d'aquests quatre estats principals, hi ha altres estats més exòtics que es poden trobar en condicions extremes, com el condensat de Bose-Einstein i el plasma de quarks i gluons, però aquests no es troben habitualment en la vida quotidiana.

Els estats de la conversa per a facilitar entendre són també quatre principalment:

Dialògica

1. Conversa sòlida: En aquest estat, els significats de les paraules estan molt junts i tenen una forma i volum definits. Les forces d'atracció entre les persones són fortes, cosa que fa que les converses sòlides són formals i tenen marcades les finalitats. Es prenen decisions i acords. Consta de ritual, passatemps, activitat, respectuosa en la intimitat i l'aïllament. És fàcil plantejar una mediació davant un conflicte.

2. Conversa líquida: Les paraules que s'intercanvien tenen significats diferenciats malgrat mantenen la identitat i el concepte de junts. No hi ha previst, tot és imprevist i segons les circumstàncies. Les persones no estan del tot definides. Les atraccions entre les persones són més febles i es canvia de tema amb facilitat. Es per en l'activitat. Es més passatemps i intimitat. La mediació es fa més dificil a la manca de precisió però si hi ha lideratge i carisma cap a la solidificació pot ser molt positiva.

Risc de dialèctica

1. Conversa gaseosa: En aquest estat, les motivacions estan molt separades i es mouen lliurement. S'improvisa tot. Les forces d'atracció entre les persones són molt febles. Es diu que es prenen decisions però no et pots confiar. Es parla per parlar. Expressió d'emocions amb contradiccions. Sense cap lògica. Impossible fer mediació, millor abandonar la conversa de forma educada

Dialèctica pura i dura

1. Conversa plasma: És un estat de conversa similar a la gaseosa. La temàtica és reiterativa i pessada i no es té cap acord. És quan la relació és tòxica, jocs psicològics i jocs de poder. Inútil per a prendre decisions i per a generar conflicte positiu. Mecanismes de defensa i biaixos mentals es concreten i plasmen en les intervencions. Per a manipular el grup i la conversa s'usa la dialèctica. S'acaba amb enfrentaments electorals o judicials. No hi ha entesa si tots no pensen igual malgrat les relacions són gaseoses i líquides, es vol acabar en la trobada i reunia per tòxica i carregada d'ira. La majoria de separació de parelles i de matrimonis es cau en aquesta mena de conversa. Té efectes en la salut econòmica i mental.

2. Primer cal identificar quin tipus de conversa tenim.

3. Segon les efectives prioritàries són les converses sòlides i les líquides són de distracció i de cohesió social. Les gaseoses i les plasmàtiques  són per a tractar-les per a que tinguin consciència de les mateixes i no deixar-se portar. Cal evitar-les. A la llarga no són positives.

Per a fomentar l'apostolat i la solidaritat (Causa Cooppel per la Pau) cal promoure converses sòlides a partir de les líquides d'entrada, per no caure en dogmatismes i proselitismes.

Cal evitar les converses gaseoses i allunyar-se de les plasmàtiques, ens portaran a efectes contraris els proposats.

Fomentar l'apostolat del Primer Anunci després de contacte i acolliment, oberts a l'acompanyament i promoure la pràctica Cooppel en la solidaritat cal reorientar a converses animadores líquides per a conduir-les a sòlides, vetllant pel temps, ni massa curt ni massa llarg.

Conversar sempre és bo, més l'important és saber per a què ho fem:

- Perquè ens agrada conversar i ens aporta sentiments afectius.

- Perquè volem generar contactes i amistats.

- Perquè volm ajudar a l'altri i escoltant i conversant ja l'ajudem en un primer pas.

- Perquè el volem animar a participar en un projecte, en la resolució d'un problema, perquè aprenem i servim a la vegada.