287.- (CAT) L' Amor és el més gran.-
Ens diu sant Pau.-
1a Corintis 12,31-13,13
31 Anheleu, però, els dons més grans! El camí incomparable de l'amor I ara us vull mostrar un camí incomparablement més alt. 13 1 Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. 2 Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. 3 Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria. 4 El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; 6 no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; 7 tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. 8 L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. 9 Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. 10 Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. 11 Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. 12 Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. 13 Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.  La narrativa de sant Pau en aquest fragment de la seva carta podem fer la lectura de les virtuts que porten a l'amor i que moltes parelles llegeixen o escolten en les ceremònies en el dia del seu matrimoni i més concretament en les catòliques. També porta molta càrrega d'emocions i sentiments, com de psicologia. Estimar dona ple sentit a la vida: - Als llenguatges - Al do de profecia i a la fe. - Al donar-ho tot i vendre's com a esclau. Caldria comentar el do de profecia què és i com és viu, en això hi ha l'estudi sobre l'espiritualitat del pare Fra Pere Perelló de Cabacés (1540) convent d'Escornalbou (1602), dut a terme per FERRAN jm.. Donar-ho tot i vendre's per esclau tenim l'esclavitud actual i les addiccions . El qui estima és: Pacient Bondadós No té enveja No és altiu, ni orgullòs No és groller ni egoista No s'irrita ni és venja No s'alegra de la mentida Ens fa pensar també en els set pecats capitals: enveja, supèrbia, avarícia, peresa, luxúria, ira, gola. Troba goig en la veritat, tot ho excusa, . Tot ho creu Tot ho espera Tot ho suporta Dona plena confiança amb l'altra L'amor no passarà mai Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Quan Crist retorni Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan retornarà Crist Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. L’Església ens el fa aclamar: “Anunciem la vostra mort, confessem la vostra Resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús!”. Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran. La psiconarrativa ho fa des de la vessant psicològica de les emocions. La neuronarrativa es centra en els factors neurosensorials del record, en les nostres reaccions, decisions i entrenaments mentals que afecten la nostra vida espiritual. Avui per avui hi ha un canvi cultural que afecta a la nostra vida psicològica i neurosensorial. La transnarrativa social i cultural, és a dir l'anàlisis i la triple interpretació de les narratives(1) és important en la catequesi, en la direcció espiritual i en entendre la reconciliació així com en les pràctiques de la pregària i en la celebració dels sagraments. (1) Les tres formes narratives i les seves interpretacions: la cultural, la psicològica i la neurosensorial, són les que motiven i provoquen a la persona a moure's. Tesi Causa Cooppel per la Pau, 2024 FERRAN jm. Més enllà de Paul Ricoeur i Claude Lagarde. |
El poder de la paraula de Paul Ricoeur i la capacitat del
llenguatge com a element del poder en la filosofía pràctica
Albert Llorca Arimany
ENS CONSTRUCCIÓ
Comentarios
Publicar un comentario