68.- "El Papa és un regal de Déu per a l’Església i per al món per la seva valentia, la seva audàcia i el seu compromís amb els més pobres".-
|
Josep Miquel Bausset, monjo de
Montserrat: "El Papa és un regal de Déu per a l’Església i per al món
per la seva valentia, la seva audàcia i el seu compromís amb els més
pobres" |
|
No és la primera vegada (ni serà
l’última), que el papa Francesc l'han considerat marxista o comunista. Ho hem
vist aquests dies amb motiu de l'audiència recent del Papa a la
vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, quan una representant de la
dreta nacionalista espanyola ha qualificat aquesta trobada de “cimera comunista”.
Ha estat la Sra. Macarena Puentes, ni més ni menys que Secretària de
Comunicació del PP de Madrid, qui ha definit de “cimera comunista” el
trobament entre el Papa i la vicepresidenta espanyola. Ho explicava
magistralment Gabriel Maria Otalora en el seu article, “El comunismo de
este Papa” (Religión Digital, 11 de desembre de 2021). |
Redacció, 15 desembre
21
|
Com he dit abans, no és la primera
vegada que, despectivament, la dreta nacionalista nord-americana (i també
espanyola) qualifica el Papa de comunista. O de peronista. Ja el 2015, el
papa Francesc va ser anomenat (pejorativament) marxista per diversos sectors
de l’ultraconservadurisme nord-americà. Quan vaig llegir aquesta noticia fa
sis anys, vaig pensar que també alguns representants de la dreta i de la
dreta més dura de l’Estat espanyol i també del País Valencià, compartirien
aquesta mateixa opinió. ¿Per què, sobretot (però no només), a partir de
l’exhortació Evangelii gaudium, la caverna política espanyola i
mundial han qualificat el papa Francesc de marxista? En una entrevista al diari
italià La Stampa, del 15 de desembre de 2013, ara fa vuit anys,
el papa Francesc va denunciar, per falsa, la teoria del “vessament”.
Segons aquesta fal·làcia, el creixement econòmic, afavorit per la llibertat
de mercat, provocaria per sí mateix una major equitat i inclusió social en el
món. Aquesta teoria (del tot falsa, com denunciava el papa), ens prometia que
quan el “got” s’omplís i estigués ben ple, l’aigua (la riquesa) es vessaria,
i d’aquesta manera els pobres se’n beneficiarien. Però en canvi, com va dir
el Papa (denunciant aquesta fal·làcia i aquesta mentida), “quan el got
està ple, per art de màgia creix, i d’aquesta manera mai no es vessa, ni
tampoc no surt res per als pobres”. I és per això que el papa Francesc,
amb aquesta reflexió tan plena de sentit comú, va escandalitzar els lobys
ultraconservadors. També els espanyols, representats per les dretes
nacionalistes. De fet, les declaracions de la Sra. Macarena Puentes sobre la
“cimera comunista”, només són la punta de l’iceberg del que pensen les
dretes nacionalistes espanyoles sobre el Papa. Amb la idea recollida a
l’exhortació Evangelii gaudium de que aquest sistema
econòmic “mata”, un sistema defensat per les dretes neoliberals
espanyoles i mundials, el papa posava el dit a la ferida. I per això les
paraules del papa provoquen coïssor, i molt, a les dretes, que aprofiten per
atacar al papa de marxista o comunista. A l’acusació de marxista que van fer
fa sis anys, el Papa, amb bon humor, responia així en la entrevista: “La
ideologia marxista està equivocada. Però a la meva vida he conegut molts
marxistes, bons com a persones, i per això no em sent ofès”. A l’exhortació Evangelii
gaudium, el Papa denunciava “el fetitxisme del diner i la dictadura de
l’economia sense rostre i sense un objectiu veritablement humà” (55), que
és el model que defensen les dretes nacionalistes espanyoles. També a la
mateixa exhortació, Francesc denunciava “l’autonomia absoluta dels mercats
i l’especulació financera” (56), i per això el Papa proclamava un
principi evident, que no agrada a les dretes: “El diner ha de servir, no governar”
(58). Està més que comprovat que als
representants de l’especulació, del frau i de la corrupció (¿pensaria
Francesc en alguns membres de la Generalitat del País Valencià de l’etapa del
PP?), no els van agradar gens les paraules valentes del Papa, que a més,
defensa sempre l’actitud de servici que han de tenir els polítics. I és que
si no és té aquesta dimensió de servei, els polítics embruten la política “quan
l’utilitzen per als negocis”. ¿Estaria pensant (de nou) el Papa en el
País Valencià i en l’etapa de corrupció del PP? Perquè dia sí, dia també,
apareixien com a nous imputats, diversos membres que tenien un càrrec
important en el Govern del País Valencià. I també a l’estat espanyol. Francesc, diverses vegades, ha animat
“als experts financers i als governants dels països, a considerar les
paraules d’un savi de l’antiguitat: “No compartir amb els pobres els propis
bens, és robar-los i prendre’ls la vida. No són nostres els bens que tenim,
són d’ells”, segons deia un Pare de l’Església poc estimat pels
neoliberals: Sant Joan Crisòstom (57). És per això que el Papa ens exhorta a
tornar “l’economia i les finances a una ètica a favor de l’ésser humà”
(58). ¿Tenim un Papa marxista? ¿O comunista,
segons les dretes nacionalistes més reaccionaries? Tenim un profeta. Un Papa
valent que denuncia la injustícia i ens crida a la sol·licitud pels més
desvalguts. Un Papa que ha obert una nova primavera al si de l’Església. Un
Papa que denuncia “la duresa mental” d’una part de l’Església (i també
d’alguns polítics), “la rivalitat per vanaglòria” i “aquells que
volen escalar”, i no precisament al Pirineu. Un papa que denuncia “la
indiferència per l’altre, el lluïment personal per al profit mundà”, i “una
economia de l’exclusió”, com defensen aquestes dretes (polítiques i
mediàtiques), que qualifiquen el papa de comunista, marxista o peronista i
revolucionari. Francesc és un papa marxista? El papa
Francesc és un regal de Déu per a l’Església i per al món per la seva
valentia, la seva audàcia i el seu compromís amb els més pobres de la nostra
societat. Que prengui nota del que diu el Papa
la Sra. Macarena Puentes i els seus companys de partit, així com els altres
polítics que tenim al Congrés i al Senat, al Tribunal Suprem, a la
Generalitat i al Parlament, a la Moncloa i a la Zarzuela. Perquè és evident
que el Papa dirà el que cregui convenient dir, sense que canviï d’opinió per
por a les critiques que pugui rebre de les dretes neoliberals. Atacant al Papa, Francesc no callarà.
Es veu que el coneixen poc els qui s’han escandalitzat, pel fet que s’hagi
reunit amb la vicepresidenta Yolanda Díaz. El que és evident, és que les
declaracions de la Sra. Macarena Puentes mostren l’odi de la dreta política i
mediàtica envers el papa Francesc. Si fa uns mesos, amb l’entrevista a la
Cope, aquests mateixos partits van qualificar el Papa d’antiespanyol, ara,
degut a l’encontre amb la Sra. Díaz, diuen que ha participat en una cimera
comunista. Els nacionalistes espanyols que han
qualificat el Papa de comunista, encara no han descobert que Francesc és un
home de Déu, a qui no l’importen les etiquetes i que, com el Baptista,
denuncia la hipocresia, l’orgull i l’economia que trepitja i mata els més
dèbils de la societat. La dreta nacionalista espanyola,
certament, estava més còmoda amb el franquisme, quan la dictadura (també
degut a l’actitud submisa de la jerarquia), tenia lligada de mans i peus
l’Església. Una Església controlada pel Règim. Però si les dretes
nacionalistes espanyoles creuen que poden controlar el Papa, estan molt equivocades.
I si creuen que criticant-lo poden fer que canviï d’opinió, és que no
coneixen el papa Francesc, un home lliure i un profeta de la veritat i de la
justícia. P. Josep Miquel Bausset, monjo de
Montserrat actualment al Santuari del Mirac |
Comentarios
Publicar un comentario