160.- (CAT) «El matrimoni. Realitat humana d’amor i testimoniatge de fe»,

 «El matrimoni. Realitat humana d’amor i testimoniatge de fe», 

Lliçó inaugural del Dr. Josep M. Gavaldà Ribot del curs 2022-2023 a l’INSAF L’Institut Superior de Ciències Religioses (INSAF) va inaugurar, el dia 20 d’octubre, el curs acadèmic 2022-2023. 

L’acte, que va tenir lloc a la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari, va comptar amb la participació de l’arquebisbe de Tarragona i moderador de l'INSAF, Dr. Joan Planellas; el Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià; el Dr. Andreu Muñoz, director de l’INSAF; la Sra. Roser Fornell, secretària acadèmica de l’Institut; i el Dr. Josep Maria Gavaldà, professor de l’INSAF i persona encarregada d’oferir la lliçó inaugural. A més, va comptar amb l’assistència de diversos professors i alumnes del centre. Mn. Josep Maria Gavaldà Ribot, doctor en teologia moral, va ser l’encarregat de pronunciar la lliçó inaugural. Titulada «El matrimoni. Realitat humana d’amor i testimoniatge de la fe», va plantejar una reflexió sobre aquest sagrament cristià i la naturalesa social que representa aquesta unió, prenent com a base fonamental l’exhortació apostòlica del papa Francesc Amoris lætitia. 

El Dr. Gavaldà va afirmar que «en aquest context més complex i més plural no es poden aplicar de forma indiscriminada les formes i models del passat, sinó que cal reconèixer que respecte a la tradició moral de l’Església “subsisteixen diferents maneres d’interpretar alguns aspectes de la doctrina”». Aquesta mentalitat més plural, va assegurar, «comporta confiar més en la consciència recta de cada persona». Una llibertat de consciència que «no és relativisme moral ni llibertinatge, sinó l’exercici de la responsabilitat lleial i sincera de cada cristià davant del Senyor, al qual cadascú personalment un dia haurà de donar comptes de la pròpia vida», va apuntar. 

Fent una visió històrica del matrimoni, el Dr. Gavaldà va assenyalar que «l’amor ha estat el gran absent en la història del matrimoni a Occident». Així, no va ser fins al Concili Vaticà II, que es va produir el gran canvi i es va definir el matrimoni com «una íntima comunitat de vida i d’amor conjugal». És a dir, «el Concili Vaticà II obria una nova perspectiva antropològica en la qual l’amor en si mateix justifica el matrimoni» i s’evita considerar-lo principalment «en funció de la finalitat procreadora i educadora dels fills», va exposar. 

Per altra banda, el Dr. Gavaldà va parlar del matrimoni natural més enllà del sacramental. En aquest sentit, va afirmar que «quan un home i una dona […] s’uneixen amb un amor fidel que per naturalesa tendeix a ser per sempre i, a més, fruit d’aquest amor donen vida a nous fills, estan realitzant de forma íntegra el pla creador i salvador de Déu en el matrimoni». Així, va apuntar que «la consideració moral i acceptació del matrimoni natural no representa un mínim moral, sinó que suposa l’acceptació de la base sòlida sobre la qual reposa el matrimoni sacramental» i, tal com demana el sant pare Francesc a Amoris lætitia, cal «saber valorar positivament i també a nivell moral tots aquells aspectes de les unions matrimonials que malgrat no corresponguin del tot a l’ideal del matrimoni sagrament […] són elements constructius i sovint essencials en la concepció del matrimoni cristià». 

Un altre aspecte que va tractar el Dr. Gavaldà en la seva lliçó inaugural va ser el del matrimoni civil entre batejats. Partint de la premissa que «els ministres del matrimoni són l’home i la dona que es casen», Mn. Josep Maria va afirmar que «en els casos de batejats que contrauen matrimoni civil i que ho fan acceptant les condicions del matrimoni natural i sense la intencionalitat de negar la fe en Déu, caldria reconèixer que es compleixen els requisits fonamentals en relació amb la concepció del matrimoni sagrament». Per aquest motiu, va dir, «s’haurien de comprendre amb més benevolència tantes situacions de batejats que han contret matrimoni civil per causes culturals o contingents». 

Finalment, el Dr. Gavaldà va assenyalar la dimensió específica que aporta el matrimoni cristià: «La fe viscuda en l’Església, formant cada família una Església domèstica, i vivint la seva dimensió evangelitzadora […] i el seu compromís de transformar el món.» En aquest sentit, allò que caracteritza el sagrament matrimonial respecte al matrimoni natural és «la significació transcendent i cristològica amb què són viscuts els mateixos valors humans de la unió conjugal, fidelitat, indissolubilitat i obertura a la procreació». 

«En la comunió dels esposos es fa present aquest amor de Crist donant la vida a la creu per la salvació de tots. Per això, en la teologia s’ha desenvolupat la idea que el matrimoni és signe de l’amor de Crist per l’Església», va afegir. En aquest sentit, el Dr. Gavaldà va concloure la seva lliçó inaugural assegurant que caldria «un major descobriment de la grandesa i del misteri de l’amor conjugal amb el qual Déu crida a viure l’amor entre els esposos, però alhora, no hem de perdre la mirada realista que aquest amor diví viscut en l’amor humà és sempre un camí de creixement, amb els seus encerts i errors […], amb moments forts d’amor fins i tot heroic i també amb moments que no s’escapen de la debilitat i fragilitat humanes».

Full dominical, Arquebisbat de Tarragona

https://www.esglesiadetarragona.cat/wp-content/uploads/2022/11/fd3791.pdf