155.- (CAT) La pregària conscient i empàtica.-
Papa Francesc: La veritable pregària és familiaritat i confiança
Jesús, Mestre de la Pregària. Papa Francesc
Abans, preguem i després:
Reconèixer amb humilitat el que som (pecadors, etc...), el voler començar de nou i per a motivar-se inspirar-se en les tres pregàries on Jesús Motiva (j.m.) pel seu Esperit.
Les tres pregàries cristianes clau:
"Parenostre", "Déu vos Salve" i Glòria.
Què volem dir per pregària conscient i empàtica?.-
Inspirats en l'espiritualitat ignasiana i en els seus exercicis, cal que tinguem en compte la vivència que sigui:
- Conscient del que es prega. Representativa cognitiva afectivo emocional i mental
- Empàtica de posar-se en el lloc del Jesús pregant o de Maria (Déu Vos Salve), Glòria en els textos bíblics i el Rosari. Implicativa. Expressiva i amb complicitat, entusiasmada com comprometedora.
En el Rosari en cada misteri es fa la lectura del fragment de l'Evangeli abans de fer les tres pregàries. Es fan tots els quatre misteris repartits entre setmana.
Altres.-
- Les benaurances
https://ca.wikipedia.org/wiki/Benaurances
- El Magnificat
https://ca.wikipedia.org/wiki/Magn%C3%ADficat
- Regina
https://ca.wikipedia.org/wiki/Salve_Regina
- Textos concrets de l'Evangeli que ens inspira la nostra actitud i de com procedir
Amb els valors del C@LCs. Coherència, Autenticitat, Lleialtat i Competència sinodal (caminar junts)
És oberta a "els com" comentaris mentals per la pau. Comentals (homòfon de motivar a comentar a altres en el boca orella: Comenta'ls). Pot ser individual o grupal, en una conversació espiritual de grup (aplicable a Vida Creixent, Creixement Permanent Matrimonial (CPM) i l'apostolat d'aproximació al proïsme (C@LCs).
Com motivar a pregar i per a què ho fem?
Amb dues tandes d'imatges mentals. Posar-se en el lloc (posicionar-se) de l'escena de l'Evangeli i després aquí i ara en primera persona.
Tot seguit meditar per al compromís de.....
Ho fem per a que l'Esperit ens motivi a seguir el Camí de Crist amb tot el cor pel Seu Amor
Parenostre
https://ca.wikipedia.org/wiki/Parenostre
El Parenostre (del llatí Pater Noster) és la pregària central del cristianisme,[1] puix que, segons el Nou Testament, a diferència d'altres oracions, va ser directament ensenyada per Jesús; els Evangelis expliquen que quan els seus deixebles li van demanar com havien de pregar, Jesús els va ensenyar aquesta pregària. Es pot trobar a l'Evangeli segons Mateu (Mt 6:9-13) i, més breu, a l'Evangeli segons Lluc (Lc 11:2-4
Avemaria
https://ca.wikipedia.org/wiki/Avemaria
Glòria
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gloriapatri
El Rosari
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosari
[Pregària d'Oriol Garreta llegida en la Jornada final de curs de la zona Besòs que es va fer telemàticament el 3 de juliol]
Molts cops, Senyor,
com deixeble vostre que soc,
hauria de fer meva aquella petició
que els vostres deixebles us feren un dia:
“Senyor, ensenyeu-nos a pregar”.
Sovint prego sense amor,
sovint la meva pregària
surt d’un cor ressec
i no és paraula amorosa
que adreço al meu Estimat
i esdevé paraula que s’emporta el vent.
Sovint prego sense amor,
sovint la meva pregària
no brolla d’un gest d’amor i servei
envers el germà que tinc al costat,
ni neix d’un esguard replè de tendresa
davant de tants que veig lluitar, sofrir i morir
i esdevé, llavors, falsa pregària,
una pregària indigna i buida.
Sigueu, Senyor, el meu Mestre d’amor.
Que de vós aprengui a fer-ho tot
amb amor i autenticitat de cor,
a treballar i viure, a parlar i pregar
amb el cor ben ple del vostre amor
i la meva vida esdevindrà, llavors,
tota plaent i agradable a vós.
Comentarios
Publicar un comentario