177.- (CAT).- Testament espiritual de Benet XVI: «Manteniu-vos ferms en la fe»

Testament espiritual de Benet XVI: «Manteniu-vos ferms en la fe»

El Papa emèrit va escriure aquest text el 29 d'agost del 2006. El Vaticà l'ha donat a conèixer després de la seva mort.

El Vaticà ha donat a conèixer aquest dissabte, el dia en què ha mort Benet XVI , el text del seu testament espiritual, que va escriure el 29 d'agost de 2006 . Ho reproduïm a continuació.

Quan en aquesta hora tardana de la meva vida miro enrere, cap a les dècades que he recorregut, veig en primer lloc quantes raons tinc per donar gràcies. En primer lloc, dono gràcies a Déu mateix, donant de tot bé, que em va regalar la vida i em va guiar en diversos moments de confusió; sempre em va aixecar quan vaig començar a relliscar i sempre em va tornar la llum del seu aspecte. En retrospectiva veig i comprenc que fins i tot els trams foscos i fatigosos d'aquest camí van ser per a mi salvació i que va ser on Ell em va guiar bé. 

Dono les gràcies als meus pares, que em van regalar la vida en una època difícil i que, a costa de grans sacrificis, amb el seu amor em van preparar una magnífica llar que, com una llum clara, il·lumina cada dia fins avui. La fe lúcida del meu pare ens va ensenyar als germans a creure, i com a senyal sempre s'ha mantingut ferm enmig de tots els meus èxits científics; la profunda devoció i la gran bondat de la meva mare són un llegat que no puc agrair-li prou. La meva germana m'ha assistit durant dècades desinteressadament i amb afectuosa cura; el meu germà, amb la lucidesa dels seus judicis, la seva vigorosa resolució i la serenitat del seu cor, m'ha aplanat sempre el camí; sense aquest sempre nou precedir-me i acompanyar-me, no hauria pogut trobar el camí correcte. 

De cor dono gràcies a Déu pels molts amics, homes i dones, que sempre ha posat al meu costat; pels col·laboradors en totes les etapes del meu camí; pels professors i els alumnes que m'ha donat. Amb gratitud els encomano tots a la Seva bondat. I vull donar gràcies al Senyor per la meva bella pàtria en els contraforts dels Alps bavaresos, on sempre he vist brillar l'esplendor del Creador mateix. Dono les gràcies a la gent de la meva pàtria perquè hi he experimentat una vegada i una altra la bellesa de la fe. Prego perquè la nostra terra segueixi sent una terra de fe i us ho prego, estimats compatriotes: no us deixeu apartar de la fe. I, finalment, dono gràcies a Déu per tota la bellesa que he pogut experimentar en totes les etapes del meu viatge, però especialment a Roma ia Itàlia, que ha esdevingut la meva segona pàtria. 

A tots aquells que he fet mal d'alguna manera, els demano perdó de cor. 

El que abans vaig dir als meus compatriotes, ho dic ara a tots els qui a l'Església estan confiats al meu servei: Mantingueu-vos ferms en la fe! No us deixeu confondre! Sovint sembla com si la ciència -les ciències naturals, d'una banda, i la investigació històrica (especialment l'exegesi de la Sagrada Escriptura), de l'altra- pogués oferir resultats irrefutables en desacord amb la fe catòlica. He viscut les transformacions de les ciències naturals des de fa molt de temps, i he pogut comprovar com, per contra, les aparents certeses contra la fe s'han esvaït, demostrant no ser ciència, sinó interpretacions filosòfiques només aparentment pertanyents a la ciència; de la mateixa manera que, per altra banda, és en el diàleg amb les ciències naturals com la fe també ha après a comprendre millor el límit de l'abast de les seves pretensions, i per tant la seva especificitat. Ja fa 60 anys que acompanyo el camí de la Teologia, en particular de les ciències bíbliques, i amb la successió de les diferents generacions he vist esfondrar-se tesis que semblaven inamovibles, demostrant ser meres hipòtesis: la generació liberal (Harnack, Jülicher, etc.). ), la generació existencialista (Bultmann, etc.), la generació marxista. He vist i veig com de l'embolic d'hipòtesi ha sorgit i torna a sorgir el raonable de la fe. Jesucrist és veritablement el camí, la veritat i la vida, i l'Església, amb totes les insuficiències, és veritablement el seu cos. en particular de les ciències bíbliques, i amb la successió de les diferents generacions he vist esfondrar-se tesis que semblaven inamovibles, demostrant ser meres hipòtesis: la generació liberal (Harnack, Jülicher, etc.), la generació existencialista (Bultmann, etc.), la generació marxista. He vist i veig com de l'embolic d'hipòtesi ha sorgit i torna a sorgir el raonable de la fe. Jesucrist és veritablement el camí, la veritat i la vida, i l'Església, amb totes les insuficiències, és veritablement el seu cos. en particular de les ciències bíbliques, i amb la successió de les diferents generacions he vist esfondrar-se tesis que semblaven inamovibles, demostrant ser meres hipòtesis: la generació liberal (Harnack, Jülicher, etc.), la generació existencialista (Bultmann, etc.), la generació marxista. He vist i veig com de l'embolic d'hipòtesi ha sorgit i torna a sorgir el raonable de la fe. Jesucrist és veritablement el camí, la veritat i la vida, i l'Església, amb totes les insuficiències, és veritablement el seu cos. He vist i veig com de l'embolic d'hipòtesi ha sorgit i torna a sorgir el raonable de la fe. Jesucrist és veritablement el camí, la veritat i la vida, i l'Església, amb totes les insuficiències, és veritablement el seu cos. He vist i veig com de l'embolic d'hipòtesi ha sorgit i torna a sorgir el raonable de la fe. Jesucrist és veritablement el camí, la veritat i la vida, i l'Església, amb totes les insuficiències, és veritablement el seu cos. 

Finalment, demano humilment: reseu per mi, perquè el Senyor, malgrat tots els meus pecats i insuficiències, em rebi a les estades eternes. A tots els qui em són confiats, dia a dia, hi va la meva pregària de cor.