103.- (CAT +ES) Novetats. Exercicis Espirituals Ignasians, C@LCs i conversa espiritual. Discerniment en l'Evangeli i investigació sistèmica en els Drets Humans.-
Discerniment en l'Evangeli i investigació sistèmica en els Drets Humans.-
"Calc" identitat vital que la dibuixem al voltant del Crist i el càlcul espiritual entre el propi nostre testimoni i l'acompanyament a l'altra en totes les possibilitats (C@LCs).
Les claus de l'espiritualitat ignasiana són:
1.- Agraïr
2.- Ajudar, a sortir de si mateix
3.- Discernir, escoltar la veu de l'Esperit.
4.- Elegir, no reaccionar
5.- l el magis, el més gran des del més petit.
Sobre l'acompanyament amb l'entrevista en els exercicis espirituals tenim:
1.- Conèixer a l'exercitant.
2.- Donar manera i ordre. Escoltar mocions.
3.- Preguntar i discernir.
4.- La persona que dona Exercicis. La relació en l'entrevista.
5.- Fer l'entrevista dels exercicis. Pautes concretes.
6.- Analitzar l'entrevista. Pautes concretes.
https://www.jesuites.cat/ca/noticia/formar-se-lacompanyament-espiritual
- Conversació espiritual en apostolat i lectura catequètica
(ES)
Pautas para la conversación espiritual.-
Para los miembros del grupo
1. Elige a alguien para que sea el cronometrador. (Ver más abajo)
2. Cuando una persona está hablando, los demás guardan silencio.
3. Escuchen con atención, devoción y reverencia.
4. Bienvenido lo que se dice con gratitud. Cada persona es experta en su propia experiencia.
5. Está bien no estar de acuerdo, pero esto no debe expresarse hasta la segunda ronda de compartir.
6. Comparte lo que puedas y lo que quieras compartir.
7. Comparta breve y claramente.
8. El pequeño grupo no es el lugar para resolver problemas.
9. Los tiempos de silencio son apropiados y necesarios. No te apresures a llenar el silencio.
10. Mantenga la confidencialidad de lo compartido.
11. Utilice "Yo" al hablar; no use "nosotros" o "usted".
Para el cronometrador:
Antes de que comience el grupo: Dígales a todos a qué hora se detendrá el grupo y cuánto tiempo, aproximadamente, cada uno compartirá durante la primera ronda. Por favor, mantenga el tiempo asignado para que todos tengan la oportunidad de compartir. Al comienzo de la reunión, alrededor de 10 minutos se pueden asignar a la introducción del proceso, seguido de 30 minutos a 1 hora para la oración personal y la revisión de las propias reflexiones sobre las Preferencias Apostólicas Universales.
Después de este tiempo de oración personal, el grupo puede comenzar las tres rondas de intercambio. Las tres rondas de intercambio A.- Primera ronda. "Cadascú parla els altres escolten"
Una a la vez, cada persona comparte el fruto de su oración. Los demás escuchan atentamente.
Durante esta ronda no hay interacciones entre los participantes excepto para pedir una explicación sobre una palabra o frase, si es necesario.
Mientras escuchas, sé consciente de cómo te mueves, cuando sientes armonía con los demás, cuando sientes tensión, lo que te llamó la atención como los demás compartieron. Reflexión silenciosa (tal vez cinco minutos) sobre lo que se ha compartido, y nuestra respuesta afectiva.
B.- Segunda ronda. Interacció
Quien quiera puede compartir los frutos de este momento de reflexión silenciosa. Esto será seguido por un tiempo de diálogo sobre cómo el intercambio de la otra persona te ha afectado o te ha dado una visión más profunda o una nueva perspectiva.
Reflexión silenciosa (tal vez cinco minutos) seguida de compartir sobre cualquier tema común o puntos significativos que están surgiendo, así como divergencias de opinión si las hay.
C.- Tercera ronda: Cerrando, agradecer y evaluando.- "Opció a pregar i donar gràcies"
Recogiendo el fruto del ejercicio, cada persona, si se conmueve, puede orar en voz alta agradeciendo a Dios o pidiendo una gracia específica.
Breve evaluación (tal vez cinco minutos) sobre cómo el grupo procedió. "Com t'has sentit?. Què t'emportes?"
Fuente:
Más información sobre conversación espiritual.-
Para más información sobre espiritualidad ignaciana:
https://presencia.digital/7-puntos-clave-de-la-espiritualidad-ignaciana
https://eduignaciana.tripod.com/docum/ignacianidad.pdf
https://loyola.global/es/descargas
https://www.centroarrupesevilla.org/conocenos/espiritualidad-ignaciana/
- Claus i entrevista de suport en els exercicis espirituals ignasians
https://www.donostiajesuitak.org/es/valores-jesuitas/
L'espiritualitat ignasiana proposa un camí per mirar la vida d'una manera nova , agraïda, amb ulls compassius i compromesos, amb dosis d'humor, de sentit comú, de suport als altres, d'una lectura sàvia del nostre passat per no prendre'ns tràgicament el present i viure inspirant futurs.
A la societat d'avui dia no cal viatjar lluny per veure coses exòtiques, “l'altre” és més a prop que mai. Però com relacionar-s'hi? La trobada amb una persona diferent suposa risc, però sobretot és font de possibilitats. És un procés que implica actituds, valors, modes, comportaments i maneres d'apropament tenyits d'obertura, diàleg i confiança de totes les parts. El camí no és fàcil i no seria honest amagar allò que tot això té de desconfiança i sentiment de pèrdua. Però l'esforç val la pena. Aquesta trobada enriquirà la nostra pròpia identitat i enfortirà allò que ens uneix.
És una aposta per viure respectant la realitat i les persones. Ser “contemplatius en l'acció” implica aprendre a mirar el fons de les coses, sense quedar-nos a les aparences oa la superfície. És fer front a la vida tal com és, amb els seus èxits i derrotes. Per viure així, la clau és buscar i trobar alguna cosa significativa que t'ajudi a transcendir, a anar més enllà del que és immediat. És tenir alguna cosa que et doni força en començar cada jornada i motivació quan el camí es fa costerut ja sigui un projecte, un somni o algun nom de la teva vida.
La reconciliació reflecteix, entre altres coses, que som éssers trencats. Cadascú de nosaltres portarà sempre les ferides del seu patiment. Ni poden ni s'han d'amagar. No obstant això, aquestes ferides poden reconciliar i donar vida . Les ferides ens comprometen, ens empenyen a no romandre indiferents. Les ferides ens conviden a posar-nos al lloc de l'altra persona, a fer una mica el nostre dolor. Les ferides són una invitació a viure des de la vulnerabilitat, a ésser conscients de la nostra fragilitat personal i comunitària. I també són senyal d'esperança que la reconciliació és possible.
Vivim a la societat del “jo”, de vegades dramàticament individualista, en què no resulta fàcil parlar, pensar i sentir en plural. Però la nostra aposta és una alternativa a aquesta visió: compartir vida i missió entre totes les persones que treballen a les diferents institucions de la Companyia de Jesús i de l'Església.
Comentarios
Publicar un comentario