36.- (CAT) Novena a la Mare de Déu de la Foia. Per Fina Masip

 


NOVENA A LA MARE DE DEU DE LES NEUS. 

Venerada a l’ermita de la Foia de Cabacés.

Text basat en la Novena de la Mare de Deu de la Salut de Tarragona, “Santísima Virgen de la Montaña, patrona de Cáceres i amb les Homilies de festes de la Mare de Déu de Mn. Jordi Figueras i Jové.



Esquema de la novena:

Oració per tots els dies: Salutació, Oració, Reflexió la que toqui cada dia, Deprecacions i Ave maries, oració final i cant dels goigs.

La novena comença el dia 28 de juliol i acaba el dia 5 d’agost.

 

SALUTACIÓ

Jo us saludo Verge Pura Inmaculada, Maria, Mare de Déu de les Neus i de Nostre Senyor Jesucrist, Emperadriu de cels i terra, Reina dels àngels i dels homes. Consol dels afligits i advocada dels pecadors. Jo us beneeixo i glorifico, ja que heu estat enaltida pel mateix Déu, com Filla del Pare, Mare del Fill i Esposa i temple de l’Esperit Sant i us demano humilment i amb tot el cor, confiant en la vostra misericòrdia, que intercediu a prop del vostre Fill Jesucrist perquè em concedeixi la gràcia especial que us presento en aquesta novena  si és per una major glòria vostra i pel bé de la meva ànima. Amén.

ORACIÓ

Oh dolça Mare de Déu de les Neus, protectora del nostre poble.

Els nostres pares i avis van posar sempre en Vos les seves esperances i mai es va sentit a dir que quedes ningú abandonat. A Vos venim davant les malalties, les necessitats, i també a descansar i beure l’aigua viva. Vos vau enviar la pluja i saó als nostres camps quan hi havia secada, vau parar les epidèmies que omplien les llars de dolor, vau allunyar les plagues de les collites quan amenaçaven amb la fam i la misèria, vau apagar les discòrdies i vau ser el vincle d’unió, de fe i de caritat entre tots els vostres fills i filles.

Ja que sou la protectora des de molt temps de Cabacés i el seu terme, el símbol i herència del passat, sigueu la torxa del seu futur, protegint i fomentant els interessos socials, cívics i espirituals, a fi que aquest poble i tots els seus habitants, us lloïn sempre i fixin la mirada  en Vos per primer cop al néixer i per últim a l’hora de la mort i Vos sigueu sempre la Verge Estimada i Venerada per a tothom de la Foia intitulada fundada al peu del Montsant.

Que la nostra devoció sigui un lloc d’unió entre tots els fills i filles  cabacerols i que d’una punta a l’altra del poble ressoni sempre l’aclamació: Beneïda sigui la Verge de les Neus, Glòria, Honor i Benedicció per sempre i amb gran alegria puguem venir reclamant i donant les gràcies a la vostra ermita. Amén.

REFLEXIÓ PER CADASCUN DELS DIES

1 DIA:

En l’anunci de l’Angel a Maria i trobem una gran Fe d’aquella noia del poble. Doncs acceptà un fet que no es natural, és inimaginable: Déu fet home, però ella des de la seva humilitat i fermesa respon: “Soc l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons les teves paraules”.

Maria ens ensenya que en aquest món no tot es previsible, ni lògics, ni raonable.  Ella es va fiar de la Paraula i amb el seu “sí” ha portat la Bona Nova a tot el món. Recordem altres “sí” com el d’Abraham, Moisès, Isaïes, Josep, tots els apòstols. I nosaltres quants cops diem sí i ens fiem de Dèu ?

DEPRECACIONS

Verge Pura Inmaculada intercediu prop del vostre fill Jesús que concedeixi a qui humilment a Vós s’encomana, viure de tal manera en aquesta vida que quan d’ella marxi, pugi gaudir de la vida eterna on regnes per tots els segles. Ave Maria

Verge Santíssima de les Neus concediu en consol i l'ajut en les tribulacions i moments difícils de la vida i sigueu el nostre auxili i refugi en tota necessitat. Ave Maria

Verge i Mare nostra des d’aquesta ermita de la Foia, vetlleu per la pau, la concòrdia, la salut corporal i espiritual, el progrés i el benestar de tots els cabacerols. Ave Maria i Glòria

Aquí es demana la gràcia o peticions particulars....

ORACIO FINAL

Concediu, Senyor Déu, als vostres servents i serventes que frueixin de salut en l’ànima i en el cos; i per la gloriosa intercessió de la benaurada Verge Maria, siguem ara alliberats de la tristesa de la vida present i gaudim després de l’alegria del cel. Us ho demanem per Crist, Senyor Nostre.

Pregueu per nosaltres Santa Mare de Déu, perquè siguem dignes de les promeses de nostre Senyor Jesucrist.

Cant o recitació dels goigs en honor a la Mare de Déu de les Neus de Cabacés.

2 DIA:

Maria va decidida a la muntanya, no sabia què es trobaria, no sabia què podria passar pel camí. Podem imaginar un camí ple d’obstacles però la seva decisió va fer que superes tots els entrebancs per anar on algú la necessitava i prestar un servei,  quan va saber per l’àngel  que la seva parenta estava esperant un fill, deixà tot el que tenia i sense pensar en ella mateixa anà a la muntanya.

Avui en aquest temps d’incertesa, que no sabem que s’esdevindrà la Mare de Déu ens ensenya a caminar amb decisió vers la muntanya, símbol de trobada amb Déu i lloc de pregària. Quants cops Jesús puja a la muntanya a pregar. 

I nosaltres pugem a la muntanya per trobar el silenci de Déu i la natura que ens parlen? sabem escoltar en el silenci? com preguem ? on busquem i trobem a Déu ?

3 DIA:

Tant bon punt entrà Maria a casa de Zacaries i Elisabeth, ens diu l'Evangeli; en aquesta trobada i salutació veiem i celebrem l’entrada del Nou Testament. En aquesta escena es tanca l’Antic Testament i s’obre per a tota la humanitat el Nou Testament.

Elisabeth personifica les promeses, l’aliança, la llei, les profecies el llarg període de generacions que van precedir el Messies: Abraham, 40 anys de pelegrinatge pel desert, l’exili a Babilonia. Maria personifica la fe, el temps nou que s’obre a una aventura dirigida a tots els pobles i nacions per a donar a conèixer la Bona Nova de la salvació. La llei  del Sinaí es correspon ara amb les benaurances i Ella és la primera benaurada, “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà”. 

Maria ens ensenya que també nosaltres som benaurats si vivim la fe i acollim al seu Fill, acceptant el fruit beneït de les seves entranyes, fet pa per aliment i cep veritable perquè estiguem units a Ell. I nosaltres com celebrem aquets misteri de l’Eucaristia?. Qui soc jo perquè la mare del Senyor vingui a visitar-me i el mateix Déu es faci aliment per nosaltres?

4 DIA:

Maria model de fidelitat i humilitat junt amb Sant Josep custodi i guardià de la família, que protegeix i assegura per mitjà del treball l’aliment, compleix les lleis i per això va a empadronar-se a Betlem amb obediència. Passant les tribulacions del camí amb Maria esperant un fill i sense poder trobar lloc on descansar. Un naixement del Rei de reis en la més gran pobresa, en un estable, a ple hivern, i per la nit.

Josep home del silenci, ja que coneixem poc del que ell ha dit, però sempre complint la voluntat de Déu, els nodreix amb el que els falta, els aparta dels perills quan son perseguits per Herodes, ha de fugir de pressa sense poder prendre més que sarró i sandàlies a un lloc inesperat i llunyà, ha de refer i començar de nou en una terra que no és la seva. Retornar quan se li demana i tornar a començar a Natzaret.

Josep i Maria ens ensenyen la paciència, la pobresa, l’acceptació de les creus diàries, l’església domèstica que és l’escola de pregària, anar creixent amb amor, servei i santificació en el treball i la vida quotidiana. 

I nosaltres com vivim el dia a dia? fem lloc a Déu per mostrar-lo als nostres germans en la fe, la joia de l’esperança i en la vitalitat de la caritat?

5 DIA:

Josep i Maria complint amb els preceptes de la Llei jueva i les seves tradicions culturals i religioses, baixen al temple a presentar Jesús i oferir el que estava prescrit, allí escolten el càntic de Simeó : “Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble”. Els causà intensa alegria ja que ratifica per boca del profeta allò que l’àngel del Senyor els havia anunciat i així veure complert el que deien les Escriptures i havien rebut dels seus avantpassats. Però també els anticipà els patiments i tribulacions que passarien i com els seus no el reconeixerien, intentant ofegar la llum i amagar la veritat.

Josep i Maria ens ensenyen l’obediència, la fidelitat i el compliment de les tradicions i les obligacions de pares , l’entrega i la confiança plena en Déu. 

I nosaltres com ens revelem quan les coses no ens surten com esperem o volem?

6 DIA:

 Maria i Josep com a família creient, gaudint del pelegrinatge al temple de Jerusalem, de la bona companyia dels familiars i dels amics, van perdre a Jesús. Quin patiment buscant-lo amb deliri entre tota la gentada, tres dies i nits sense saber res d’ell, d’un jovenet de dotze anys enmig els camins i deserts. Quina responsabilitat tant gran perdre el Fill que havia d’esdevenir el Salvador, tant havien patit en la infantesa i ara que sembla que tot va bé a Natzaret portant una vida tranquil.la..... quants dubtes apareixen en aquets pares: han fallat a Déu i en l’encomesa que els va fer per boca de l’àngel?, Li haurà passat alguna cosa?. Però no,  el van trobar entre mig dels doctors ensenyant en el temple i Maria diu “perquè ens has fet això?. El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia?” I la resposta de Jesús “perquè em buscàveu? Jo nomes podia estar a la casa del meu Pare”.

Maria i Josep  ens ensenyen a perseverar, buscar i no defallir, ni cansar-se encara que no entenen de vegades les respostes i actituds del fill, les conserven en el seu cor. 

I nosaltres que volem saber i entendre tot, tenir evidències així com controlar i assegurar l’esdevenir. Com busquem, conservem i perseverem en la trobada amb l’Esperit?

7 DIA :

Maria i Jesús foren convidats a unes bodes a Canà, tot vivint la joia, la festa, l’alegria. Maria prop de tots es fixà que se’ls estava acabant el vi i expressa a Jesús la necessitat: “No tenen vi”, ella ha intuït la mancança, el patiment, la tristesa, l’angoixa dels servents, d’aquells nuvis i els seus pares, de l’encarregat del casament i intercedeix demanant al seu fill perquè sap que ho pot fer tot, el qui ha de salvar, el qui ha de portar el perdó, el qui ofereix paraules de vida eterna, el qui farà miracles a tot Palestina, i li demana  el més bàsic, el que no pot faltar a cap família: el vi de la festa. El qui del vi en farà Vida en el calze de la Redempció .

Maria ho experimenta en la seva vida, per això diu “El senyor a fet en mi meravelles...” i ens porta a Jesús amb el “Feu tot el que ell os digui” i ens ensenya a  confiar, servir, ser senzills, estar atents amb la mirada posada en els altres, a viure amb alegria, festa i germanor. Hi han molts camins al món però el que porta a la vida veritable és un de sol: Jesucrist. 

I nosaltres seguim només els camis que ens agraden, que ens van bé, que ens donen èxits, o ens deixem guiar per l’Esperit fent la voluntat de Déu ?

8 DIA:

Maria al peu de la creu significa les esperances del Poble d’Israel que s’han recollit i transmès de generació en generació. I és en aquest moment que Jesús ens ofereix aquest gran regal  quan la dona a Joan : “Fill aquí tens la teva mare” i a Maria “Mare a qui tens al teu fill”. A l’igual que el deixeble la va prendre a casa seva, també tots nosaltres prenguem a Maria a casa nostra per imitar-la, venerar-la i perquè sigui la intercessora en totes les necessitats.

Joan i Maria representen l’Església i a tots nosaltres amb una missió, la de donar a conèixer a Jesús i els evangelis a tanta gent que els desconeix, per així poder anar edificant el Regne de Déu aquí a la Terra. 

I nosaltres com responem amb aquesta tasca evangelitzadora i missionera?

9 DIA:

Maria es glorificada i enaltida, coronada com Reina i Senyora en la seva Assumpció al cel, la que pot dir “el meu esperit celebra Déu que em salva” perquè ella tot ho celebra en plenitud: la seva concepció, els diferents passos prop de Jesús i si en Maria tot és ple i complert també ho és la seva fe, la seva generositat i per això es col·locada en el cel com advocada nostra i com a reina intercessora i mitjancera de totes les gràcies

Peregrinant per aquest desert, vivim sempre protegits per Déu que ens salva. I mira amb amor la nostra petitesa de fills desvalguts, com va mirar la petitesa de la seva serventa Maria, perquè l'amor que té als qui creuen en Ell s'estén de generació en generació.

Que aquesta festa serveixi d'estímul per a la nostra fe i confiança, i ens ajudi a viure fermament units a la nostra comunitat parroquial i a tota l'Església, perquè, junts, seguint a la gloriosa Mare de Jesús, puguem acompanyar-la en el seu triomf en la glòria del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Amén.

#############

Més informació sobre de la Mare de Déu de la Foia, on celebrem la Mare de Déu de les Neus de Cabacés. 

La Mare de Déu de la Foia, o Ermita de les Neus, és una ermita del municipi de Cabacés (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una edificació aixecada en dues èpoques diferents i adossades. La primitiva és constituïda per un petit oratori d'una nau amb volta de mig punt i que avui constitueix el presbiteri. A partir d'aquí el temple s'eixampla en la segona construcció, també d'una nau i amb volta rebaixada, reforçada per un arc faixó. L'interior és enguixat i amb un sol altar.[1]

La primitiva construcció és de paredat de morter de pedra i la segona també, però arrebossada. La façana presenta dues portes, dues finestres i un ull de bou, essent rematada per una espadanya. Al davant hom hi ha bastit un porxo doble, amb vessants a dues aigües, amb suports de fusta i cobertes de fibrociment.[1]

Història[modifica]

L'ermita fou aixecada el segle xvi i dedicada inicialment a Sant Marc. Comprenia la part que avui és el presbiteri i tenia un atri, el qual va ser enderrocat per ampliar l'església. Era a cura d'un majoral i més endavant d'un ermità. El 1873, quan la visità Maria de les Neus, muller d'Alfons de Borbó, germà de Carles VII, es volgué honorar els il·lustres hostes i es canvia l'advocació de la imatge, que de Mare de Déu de la Foia passà a Mare de Déu de les Neus.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ Anar a :1,0 1,1 1,2 «Ermita de la Mare de Déu de la Foia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2012].

Enllaços externs[modifica]

Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de la Foia

NOTA HISTÒRICA.- 

En 1985 es va celebrar els 800 anys de la Carta de Població de Cabacés ( 1185-1985) i des d'allavors cada any es celebrava el dia 05 d'agost el dinar municipal, paellada de germanor que en el 2019 i enguany degut a la situació de risc sanitari no es podran dur a terme. 


05/08/2021

DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA LA MAJOR MARE DE DÉU DE LES NEUS

Els llibres litúrgics actuals titulen a aquesta festa com a “Dedicació de la Basílica de Santa Maria”. I diuen d'ella una cosa que sintetitza la història i llegenda que recordarem: "Després del Concili d'Efes (431) en el qual la Mare de Jesús va ser proclamada Mare de Déu, el papa Sixt III (432-440) va erigir a Roma, sobre el mont Esquilí, una Basílica dedicada a la Santa Mare de Déu, basílica que va ser anomenada més tard Santa Maria la Major. És l'Església més antiga dedicada a Occident a la Verge Maria".
El breviari anterior a la reforma litúrgica esplicava amb més deteniment la història d'aquesta festivitat: En temps del papa Liberi, a mitjan segle IV, vivia a Roma una família noble i molt rica. Un dia els dos esposos van recórrer a la Verge Maria suplicant-li que els inspirés la millor manera de fer ús de les seves riqueses. En somnis, i separadament, se'ls va manifestar la Verge Maria indicant-los que era el seu desig que aixequessin un temple en el seu honor al lloc que ella els indiqués. Era la nit del 4 al 5 d'agost en una Roma que és summament calorosa durant aquest temps. L'havien d'edificar sobre el mont Esquilí, en aquella zona on aparegués tot nevat.
Els dos esposos anaren a comptar la visió al papa. Ell havia tingut la mateixa visió. El papa va organitzar una processó i tots es dirigiren cantant himnes cap al lloc indicat. En arribar allà tots queden admirats en contemplar que un gran tros de muntanya apareixia delimitada per la neu. El poble canta d'alegria i allà, al cor de Roma, aixequen una magnífica basílica en honor de Santa Maria, que dedicarien quatre anys després. Així sorgeix l'advocació de Nostra Senyora de les Neus, Santa Maria del Pessebre o Santa Maria La Major, Basílica Liberiana, etc... com se l'anomena.
Aquesta basílica és una de les quatre més grans de Roma i una de les més belles i més visitades. Murillo va immortalitzar aquest relat amb un quadre, on apareix el matrimoni comptant al papa la visió i al fons es contempla la processó de tot el poble romà i el camp nevat.
En aquest temple es conserva la part més gran del bressol de Betlem, i la Nit de Nadal, sol celebrar l'Eucaristia a la basílica el Papa, que és alhora el Bisbe de Roma. Gairebé tots els quadres de la Basílica fan al·lusió a diversos misteris de la Verge Maria: Anunciació, Visitació, Maria amb el Nen, Adoració dels Reis, fugida a Egipte.


Comentarios

Entradas populares de este blog

273.- El proper dissabte de 11-maig.2024 Convocada Assemblea Sinodal Diocesana

338.- (ES) Como vivir los milagros, más que definirlos.-

280.- (ES) Estamos con el Papa Francisco