412.- L'apostolat en els processos de desidolització de la cultura i de la societat.-

COMENTAL OBERT FINS EL 01 DE DESEMBRE DE 2025. EN CONSTRUCCIÓ.-

 Una cosa és la idolització i l'altra el fet d'idolotritzar.-

Sobre la idolització fer quelcom, admirar una persona o tenir un objecte amb preferència. Fins i tot fer ídols pot ser una forma sana de creixement, però limitada. 

No és adorar ídols es una altra cosa, això és viure amb esclavitut i dependència insana sobre objectes, persones, grups, etc.

Però on són els límits que posa la nostra cultura o que podriem posar les persones? 

Però cal adonar-se la persona en qüestió, nosaltres podem valorar però mai jutjar

O valorar la vida en subordinació a objectes concrets.

Quan hom s'adona que l'idol és una mentira cal acollir-lo, escoltar-lo





Tenir dilemes és llibertat, ser condicionat a una ídol és l' esclavitud del segle XXI.







Comentarios

Entradas populares de este blog

396.- (CAT) Trobada interdiocesana de Vida Creixent a Poblet 12 juny 2025 .-

381.- (ES) Novena a favor del venerable Antonio Gaudí 2025.-

366.- (CAT) Reconstituit el Grup de Pensament Cristià a l'edifici del Seminari de Tarragona.-