370.- (CAT) Com millorar amb espiritualitat sinodal, amb disponibilitat i amb comprensió del que som en honestedat i amb humilitat.-

 

Compromís C@LCs,franciscosinodal. Basat en les aportacions a la Teologia i en la Pastoral de l'Església. Participarem en el congrés de Barcelona de 2019.

Apostolat laïcal de la comunicació i de la conversa en sinodalitat. C@LCs

1.- Resumim el tret de sinodalitat en la millora de l'Església en el segle XXI.

Segons CHAT GPT openai

La sinodalitat en l'Església Catòlica implica un canvi profund de mentalitat i actituds, ja que es basa en una manera de ser i de viure l'Església més participativa, escoltadora i corresponsable. Per entendre aquest canvi, cal tenir en compte diversos aspectes fonamentals:

---

1. Comprensió de la Sinodalitat

La sinodalitat no és només un mètode per prendre decisions, sinó una manera d'entendre i viure l'Església. Es basa en el fet que tots els batejats, com a Poble de Déu, estan cridats a caminar junts, escoltant l’Esperit Sant i discernint junts la voluntat de Déu.

---

2. Canvi de Mentalitat

La sinodalitat exigeix superar certes visions tradicionals de l'Església i promou una transformació en la manera de pensar i actuar:

• De l’Església jeràrquica a una Església de comunió i participació: Tot i que l’autoritat i la jerarquia continuen tenint un paper, la sinodalitat reforça la corresponsabilitat de tots els batejats.
• De l’obediència passiva a la participació activa: Es tracta de passar d'una actitud de submissió a una de diàleg, on cada membre de l'Església pugui aportar la seva veu.
• De la uniformitat a la diversitat enriquidora: Es reconeix la varietat de carismes, sensibilitats i experiències dins de l’Església, sense imposar una única manera de pensar.

---

3. Canvi d’Actituds

Perquè la sinodalitat sigui una realitat, és necessari un canvi d'actituds a tots els nivells de l'Església:

• Escolta activa i diàleg: Escoltar realment els altres, especialment les veus marginades o silenciades dins de l’Església.
• Humilitat i disponibilitat al canvi: Acceptar que ningú té tota la veritat i que l’Esperit Sant pot parlar a través de qualsevol persona.
• Confiança i corresponsabilitat: Passar d’una visió clericalista a una col·laboració entre laics, religiosos i ministres ordenats.
• Discerniment comunitari: No es tracta només de debatre idees, sinó de buscar junts la voluntat de Déu mitjançant la pregària i la reflexió.

---

4. Dimensió Espiritual de la Sinodalitat

El canvi de mentalitat i actituds només és possible si es fonamenta en una espiritualitat profunda. Això implica:

• Un esperit de conversió personal i eclesial.
• La centralitat de l'Esperit Sant com a guia en el procés sinodal.
• Una Església en sortida, missionera, que no només mira cap endins, sinó que es compromet amb el món.

---

5. Aplicació Pràctica

La sinodalitat es tradueix en:

• Consells pastorals actius: Laics i clergat treballant junts en la presa de decisions.
• Assemblees i trobades sinodals: Espais de diàleg per discernir camins de futur.
• Transformació de les estructures: No només canviar maneres de fer, sinó també adaptar les estructures de govern eclesial per afavorir la participació real.

---

Conclusió

La sinodalitat no és només una teoria, sinó una crida a viure l’Església d’una manera més oberta, escoltadora i participativa. Implica canvis profunds de mentalitat i actitud, que només seran possibles si es viuen amb esperit d’humilitat, escolta i discerniment comunitari.

2.- Des de la conversa comunitària els petits passos processals cap a la sinodalitat.

La conversa com a eina de superació de conflictes cognitius i creixement personal

La conversa és una de les formes més antigues i efectives de comunicació humana. Més enllà de la seva funció informativa, representa una eina fonamental per al desenvolupament cognitiu, emocional i social de les persones. Per mitjà del diàleg, superem conflictes cognitius, processem experiències emocionals i avancem en la nostra formació personal i col·lectiva. Aquest enfocament situa la conversa com un espai de trobada, aprenentatge i transformació.

1. La conversa i els conflictes cognitius

Un conflicte cognitiu es produeix quan la informació nova entra en contradicció amb el nostre coneixement previ, generant una tensió interna que requereix una resolució. La conversa és un mitjà privilegiat per superar aquests conflictes, ja que permet:

• Confrontar diferents perspectives: Quan dialoguem amb altres persones, exposem i contrastem idees, la qual cosa ens ajuda a revisar i reformular les nostres creences.

• Clarificar el pensament: L'expressió verbal ens obliga a estructurar les nostres idees de manera més coherent i lògica.

• Integrar nous coneixements: L’intercanvi d’arguments i experiències facilita la construcció d’un coneixement més profund i matisat.

Aquest procés de superació del conflicte cognitiu és especialment rellevant en l’educació i en el pensament crític, ja que fomenta una actitud reflexiva i oberta.

2. La dimensió emocional i afectiva de la conversa

Els processos emocionals estan estretament vinculats al nostre aprenentatge i presa de decisions. La conversa té un component afectiu que influeix en la nostra manera de processar les emocions:

• Regulació emocional: Parlar sobre les nostres emocions ens ajuda a entendre-les i gestionar-les de manera més efectiva.

• Empatia i connexió interpersonal: Quan escoltem activament i compartim experiències, reforcem els nostres vincles socials i desenvolupem una major sensibilitat cap als altres.

• Construcció d'identitat: En interaccionar amb altres, validem i reformulem la nostra pròpia percepció sobre qui som i com ens situem en el món.

Així, la conversa no només facilita l’expressió de sentiments, sinó que també ens ajuda a elaborar emocions complexes i a transformar experiències doloroses en oportunitats de creixement.

3. La conversa com a experiència d’aprenentatge i formació

L’aprenentatge no es limita a l’adquisició d’informació, sinó que també implica un procés de formació personal que es veu enriquit per la interacció comunicativa. La conversa dirigida, especialment en contextos educatius i terapèutics, permet:

• Aprendre a pensar: La formulació de preguntes i respostes afavoreix el desenvolupament del pensament crític i analític.

• Afavorir la reflexió: Una conversa ben estructurada facilita l’autoconeixement i la presa de consciència sobre la pròpia realitat.

• Estimular la creativitat: L’intercanvi d’idees genera noves connexions i fomenta la innovació.

A través de la conversa, transformem el coneixement en experiència significativa, la qual cosa té un impacte directe en el nostre desenvolupament personal i en la nostra capacitat de conviure en societat.

Conclusió

La conversa és molt més que un intercanvi de paraules. És un procés de construcció conjunta del coneixement, una eina poderosa per a la resolució de conflictes cognitius i un mitjà essencial per a la regulació emocional i el creixement personal. En la conversa dirigida, l’aprenentatge es converteix en una experiència afectiva i social que ens forma i ens transforma. Per tant, fomentar espais de diàleg enriquidors no només millora la nostra capacitat de comunicació, sinó que també contribueix a una societat més reflexiva, empàtica i cohesionada.

Com podem millorar?

Importància de la conversa espiritual en grup, per mitjà d'ella amb la pregària inicial de petició a l'Esperit Sant, tenim permís per dir el que surt del nostre cor, i ho anotem per a recordar. Tot seguit comentem el que ens ha estat més significatiu i més profund. En la tercera tanda preguem donant gràcies per la llum que ens ha donar l'experiència espiritual i expressar disponibilitats i vocacions que sentim i que ens posem a disposició de la comunitat. Al final la pregària a l'Esperit Sant de comiat per a la missió del dia a dia.

Identificar allò que cal millorar en l'organització, en el funcionament, en els programes i projectes, en els actes públics des de la pregària personal i la conversa espiritual en família.

La conversa espiritual és un diàleg profund que busca fomentar la reflexió, el creixement interior i la connexió amb Déu i amb els altres. Segueix una sèrie de passos que ajuden a guiar l’experiència cap a una major comprensió i discerniment espiritual. Aquests passos poden variar segons la tradició, però generalment inclouen els següents:

1. Preparació i Obertura del Cor

• Començar amb una actitud de disponibilitat i escolta, tant cap a l'altre com cap a Déu.
• Pregària inicial per demanar llum i guia en la conversa.
• Crear un ambient de confiança i respecte.

2. Escolta Atenta i Profunda

• Escoltar activament, sense interrompre ni jutjar.
• Permetre que l’altre expressi lliurement la seva experiència espiritual.
• Estar receptiu a com Déu es pot estar manifestant a través de la conversa.

3. Expressió de l’Experiència Personal

• Compartir amb autenticitat el que es viu interiorment.
• Identificar sentiments, moviments interns i com Déu pot estar actuant en la vida.
• Posar paraules a les intuïcions i experiències espirituals.

4. Discerniment i Reflexió

• Buscar entendre com Déu parla a través dels esdeveniments, les emocions i la Paraula.
• Preguntar-se: Què em diu això sobre el meu camí espiritual? Cap a on em convida Déu?
• Diferenciar entre moviments de consolació (pau, alegria espiritual) i desolació (desànim, foscor espiritual).

5. Acompanyament i Il·luminació Mútua

• Si és una conversa guiada, l’acompanyant espiritual pot oferir perspectives basades en la seva experiència i la tradició espiritual.
• Compartir possibles respostes o passos concrets a seguir.
• Utilitzar textos espirituals, la Bíblia o altres recursos per aprofundir en el discerniment.

6. Pregària i Agraïment

• Donar gràcies per la presència de Déu en la conversa.
• Preguntar-se: Quin és el fruit d’aquesta conversa per a la meva vida?
• Demanar força i gràcia per posar en pràctica els aprenentatges rebuts.

7. Acció i Compromís

• Identificar un pas concret per respondre a la crida de Déu.
• Posar en pràctica el que s’ha discernit en la vida diària.
• Mantenir una actitud oberta a la continuació del procés espiritual.

Aquest procés no és rígid, sinó que s’adapta a cada situació i context. L’objectiu principal és créixer en consciència espiritual, aprofundir en la relació amb Déu i trobar sentit i direcció en el camí de la fe.