222.- (CAT) Presència cristiana en la societat local i territorial com nacional.-

Compromís en l'apostolat laïcal corresponsable sinodal.- C@LCs

Cal ! És veritat que cal !

L'altra és el com? Moltes vegades ens sentim impotents i ens sentim "molests".

Com? 

Com comunicar en apostolat laïcal corresponsable sinodal a favor dels Drets Humans des de l'Evangeli vivint una experiència de Déu.

Segons les persones santes i les persones que podem veure que viuen la santedat, l'experiència de Déu té una vivència molt íntima, secreta, molt personal... moltes vegades sabem la seva experiència quan es fan propostes per a ser reconegudes canònicament santa com és santa Teresa de Calcuta.

L'altra és la seva projecció, exemple i impacte a la societat, en la coherència i l'autenticitat complir i fer palpable l'Evangeli.

Cal més presència cristiana en la comunicació de tota classe digital, premsa, televisió i ràdio com les xarxes socials en la societat local i territorial com nacional.

Cal identificar, precisar i diferenciar els missatges polítics, amb intencions electoralistes, motivants de votants per una opció en contra d'altres, i les noticies sensacionalistes  amb contradiccions i absurds sense perspectiva i moltes vegades sense sentit de supervivència de la humanitat, centrats en el materialismes, a les maquines narcisistes i al simple consumisme en l'estel de l'individualisme i de les llibertats individualistes, tots això versus i totalment oposats i enfrontats a la bona fe, al sentit comú i la visió justa, equitativa i igualitària de la dignitat de la persona. A la fi a la bona voluntat humana del segle XXI

Hi ha una tendència a sobreprotegir a altres cultures, mostrant cultura sobre els de fora , recordant els seus drets deixant a l'oblit la nostra cultura cristiana.

Sembla que els Drets sols són d'uns i els altres queden a l'oblit, en la indiferència o en el menyspreu.

És per la nostra deixadesa, per la nostra incapacitat i per la buidessa espiritual en la nostra cultura que tot està bé i per això no calen valors, ni limits ni normes. Esdevenint les tradicions sense arguments i per simple espectacle o entreteniment si m'agrada bé i si no m'agrada que els bombin.

Els Drets Humans és de totes les persones i la investigació ètica dels Drets Humans, ens crida a la llibertat i també a la responsabilitat. No podem permetre's parasitismes en nom dels Drets Humans sinó més aviat promoure a les persones amb responsabilitat, coherència i autenticitat a un món que es prega legitimitat i ser competents. Hem de lluitar per la honestedat cap a l'interior en mig de la força del riu que empeny sense descans i de forma agressiva i intimidadora cap a la mar de la materialitat mundana.

Per això la presència cristiana en la societat ha de ser a partir de totes les persones confirmades en sacerdoci comú, no sols els bisbes, que moltes vegades són objecte de dures crítiques sinó de tota l'assemblea i comunitat cristiana.

La critica a aquest món és complexe, certs comportaments i reivindicacions són indiscutibles i a la més minima ets el centre dels atacs de grups i amb la complicitat de la premsa que jutja sense cap pressumpció d'innocència.

Seguim cal fer ho,  però com?

He trobat la resposta a l'encíclica del Papa Francesc "Fratelli Tutti", els que no pensen com nosaltres han de ser motivants del que nosaltres hem de preparar-nos. L'altra pregunta és com ens hem de preparar pel dia a dia en les converses amb els fills/filles, nets, netes, davant arguments i punts de vista que per nosaltres no tenen cap ni peus.

https://www.catalunyareligio.cat/ca/fratelli-tutti-100-cites-enciclica-francesc

Les principals estratègies que ens podem comprometre:

1.- Comunicar i fer públic el que fem en la comunitat, animant a la participació i escoltant.

2.- Conversar amb l'altra, amb alteralitat, altruïsme.

3.- Cercar el coneixement de les persones i les seves motivacions per a trobar l'espiritualitat.-

Hem d'estudiar i investigar sobre les estratègies, en conèixer la neurociència i tot allò que ens ajudi a entendre la ment humana i com es motiva, combinat amb les pròpies frustracions i misèries de la vida.

4.- Presència comunitària en la societat propera.-

A més de les converses del dia a dia manifestar estar presents en les activitats dels pobles, barris i ciutats com una entitat més que vol manifestar l'alegria de viure amb Jesús en els nostres cors (primer anunci permanent), ser més acollidors i centrar-nos en l'essencialitat de l'experiència espiritual cristiana i el seu paper en la comunitat i en la personalització de cada un dels seus membres. Com uns més tenim drets d'estar presents junt amb els altres.

5.- Col·laborar en projectes solidaris  cristians

Però la missió que Jesús ens ha donat va més enllà de ser sols uns més, som el que Jesucrist ens encomanar pel seu amor. Apropar-se a l'altra, contactar, acollir i acompanyar si podem.

6.- Practicar la pregària

El paper mental del silenci, el saber coneixer-se un mateix, en cercar la humilitat, la senzillesa, el control emocional, etc.

7.- Educar als altres, autoeducar-se.-

El nostre paper en educar a l'altri és també crucial, el callar, el xismejar al darrera i alimentar el xafareig no es digne, cal expressar com diu l'Evangeli, comunicar-li el que fa malament, el que ha de corregir, el que sentim i patim pels comportaments narcisistes i impositors dels demés.

8.- Tota aquesta tasca d'ajuda als demés i el dolor pel pecat, és la nostra creu, és el que en el fons és ser cristià.

Columna en construcció.

L'edifici és visible, ens indica on hi ha una comunitat que es reuneix i celebra.

En resum:

.

- Presència i testimoniatge cristià, en el primer anunci, acollida i acompanyament en la família, en el carrer, a l'escola, a les associacions locals i a la parròquia.

- Cal tenir la presència pública davant una societat que ho privatitza i publicita més l'alliberament, lo sensacional i lo rebel.

- Cal comunicar, compartir i saber viure i conviure.